Leo (El Mundo/19/Marzo/2006)
'El STEI prepara una 'primavera caliente' para presionar a Jaume Matas y evitar que se implante la educación trilingüe'.
Título de la noticia: SINDICALISMO TOTALITARIO CATALANISTA.
Ha llegado el momento de que los padres (padres y madres) defiendan a sus hijos y no se dejen amedrentar por estos fanáticos catalanistas que tienen una misión histórica que cumplir, imponer el catalán. La imposición, y no la libertad, es su consigna.
Los padres tienen la obligación de defender los intereses de sus hijos. No deben aceptar la presión y las eventuales coacciones de esta panda de intolerantes. Si permiten que esto suceda, sus hijos, algún día, podrán echarles en cara su cobardía en la defensa de los intereses que tenían la obligación de defender.
Los padres que no lo hagan por convicción (convicción sectaria catalanista) no tienen mi respeto, y espero que sus hijos, en el futuro, se lo echen en cara. Es claro que, en este mundo globalizado, saber inglés y castellano (la lengua oficial según la Constitución española, cuadrilla de mentecatos) supone saber LAS DOS LENGUAS MÁS IMPORTANTES DEL MUNDO. Negar estas ventajas a sus hijos es primar sus bastardos y estúpidos intereses sobre los superiores intereses de sus hijos.
Por otra parte, queda garantizado el aprendizaje del mallorquín. Recordemos que las lenguas son estructuras. Lo que tiene existencia empírica es el habla (de alguien) y el dialecto (de un grupo, más o menos amplio). La estructura lingüística es la misma para Baleares, Valencia y Cataluña pero no su materialización concreta. Es decir, hay dialectos baleares, valencianos y catalanes. Ninguno tiene primacía o privilegio lingüístico. Tan digno y respetable es uno como el otro. Si alguien pretende que el dialecto (o dialectos) que hablan en Cataluña es 'la auténtica lengua catalana', le está tomando el pelo o es un peligroso cretino. No le haga caso. No existe 'la auténtica lengua X'. Ya dije que la lengua es una estructura. Y los dialectos sólo dejan de ser auténticos cuando alguien (los catalanistas) tratan de imponer o modificar lo que la gente habla libremente.
En resumen, si todo es igual (lo que se habla en Baleares, Valencia y Cataluña) llamemos MALLORQUÍN , MENORQUIN E IBICENCO a lo que hablamos desde hace siglos. Además, si todo es igual, que los catalanes digan que hablan MALLORQUÍN. Nosotros lo llamaremos como nos de la gana. Por el contrario, si es diferente, que nos dejen llamarlo de forma diferente. Lector, no se deje impresionar por esa cuadrilla de nazilingüistas.
Estamos en un momento clave en que los padres no deben ceder a los intolerantes. Este no es sólo un problema del PP (que ha sido, y es, demasiado blando y acomplejado) sino un problema de las jóvenes generaciones de nuestra Comunidad. No permitamos que una cuadrilla de intolerantes se impongan a los deseos e intereses legítmos de la mayoría. Si
permiten (con su miedo o desidia) que estos totalitarios catalanistas se impongan, el futuro educativo de los jóvenes de esta Comunidad quedará hipotecado por sectarios fanatismos lingüísticos.
Sebastián Urbina.
1 comentario:
Sr. Urbina. El seu article transpira intransigència i ressentiment. L'idioma que la meva mare em va ensenyar i que jo vull poder parlar a ca meva i ensenyar a les meves filles de forma pacífica i sense entrebancs, no he considerat mai que sigui una imposició cap a ningú. Sí que m'ho sembla emperò, el fet que algú de fora m’obligui a parlar el seu (no en canvi que l’utilitzi i no posi traves a que jo ho faci en el meu): perquè “imposar”, en un territori bilingüe com el nostre, significa poder allegar ignorància d’un dels idiomes oficials i tenir dret a exigir traducció a l’altre idioma oficial, el propi de l’”ignorant”; o allegar ignorància i demanar, exigir o pregar, fins i tot educadament, l’adequació a l’idioma propi de l’”ignorant”; o tenir dret, senzillament, a ser monolingüe en un país bilingüe. Vostè em dirà que el castellà no s'imposa a Mallorca perquè estem a Espanya i l'espanyol és l'idioma oficial al territori i que, a més, és un deure constitucional conèixer-lo... Però això és, com vostè sap, perquè té la formació i la intelligència necessàries, una qüestió legal que res té a veure amb el debat: ¿o no era oficial l'anglès a Menorca temps enrera com ho és avui a Gibraltar; o el xinès al Tibet o l’espanyol ho era a l’antiga Guinea, al Sàhara Occidental o a les Filipines..? Vostè sap, perquè té la formació i la intelligència necessàries que aprendre l'idioma oficial d'un país (i el català ho és) no és una imposició sinó una "càrrega" legal conseqüència de l'oficialitat: Si el català no fos oficial també existiria aquesta necessitat i, a més, significaria que Franco o algú com ell hauria tornat al país (la qual cosa, pel que sembla, a vostè no l’afectaria gaire pel que fa, almenys, a la qüestió lingüística). Aprendre l'idioma oficial d’un poble és, per tant, sigui quin sigui aquest, una necessitat, un dret, un deure cívic i un patrimoni cultural de tots els seus habitants, mai una imposició ni tampoc una pèrdua de temps en termes d’”importància comparada”, perquè un idioma mai s’ha de valorar per la seva utilitat, ja que forma part de la personalitat i dels sentiments collectius dels pobles. Vostè, com a jurista, sap perfectament que el “deure” de conèixer qualsevol idioma neix del seu caràcter d’”oficial” i que, en el cas del castellà, l’únic objectiu d’afegir a la Constitució aquest “plus”, paradoxalment, d’imposició, obeïa a la intenció de “blindar-lo” sobre la resta d’idiomes que es parlen a l’Estat (algú ha arribat a insinuar que aquest “deure” podria justificar la imposició de sancions als desconeixedors de l’idioma, fet que seria la rialla del Dret Constitucional comparat), com així ha anat confirmat al llarg d’aquests darrers 30 anys la jurisprudència del Tribunal Constitucional.
El debat del trilingüísme és una altra cosa i vostè té la intelligència i la formació necessàries per distingir ambdós temes i reconèixer en el "Decret Fiol" primeres, segones i terceres intencions molt allunyades de les estrictament pedagògiques (o vostè es pensa que els nins que seguiran aprenent l'anglès en el futur seran els que vagin als instituts i escoles públiques i no els que viatgin a Anglaterra...). Com que vostè té la intelligència i la formació necessàries per tal d'entendre tot això només puc suposar que és un malintencionat i això encara és més greu que ser un ignorant, com, per la seva intelligència i la seva formació, vostè sap ben bé.
Joan J. Prats
Antic alumne seu
Publicar un comentario