Más escándalos. Si usted cree que está en España, se equivoca. Siete intérpretes permitirán que los representantes autonómicos debatan con el vicepresidente tercero y ministro de Política Territorial, Manuel Chaves, en sus respectivas lenguas cooficiales en la Comisión General de las Comunidades Autónomas del Senado. Dos para el catalán, dos para el euskera, dos para el gallego y uno para el valenciano trabajarán, por turnos, en el desarrollo de la comisión, que permite el uso de estas lenguas desde que en 1994 el Senado modificara por primera vez su reglamento. Sin duda, Fernando Vizcaíno Casas fue un visionario con su novela “Las autonosuyas”. Todo es ya un esperpento. (DiarioLiberal.com)
9 comentarios:
Això és al·lèrgia a la diversitat i a la realitat!
El de valencià se'l podrien estalviar però, clar, mentre hi hagi personatges que defenssin que mallorquí, menorqui, eivissenc i formenterenc són llengües diferents...
No pagam castalanoparlants, bascoparlants i gallego parlants impostos? No pagam? O és que els doblers d'uns valen més que els doblers d'altres.
(La veritat és que la situació és un poc ridícula, però és el que passa quan els nacionalistes espanyols es pensen que només existeixen ells)
Miquel Joan
Amigo Sebastián,
Al comentarista anterior le diré que efectivamente, los hablantes de todas las lenguas de España pagamos impuestos, y por eso mismo tenemos derecho a que se inviertan en cosas que mejoren nuestras vidas, y no en una estupidez como destinar siete intérpretes a una comisión todos cuyos integrantes hablan una misma lengua común. No es el nacionalismo lo que opera aquí, Miquel Joan, sino el sentido común. ¿Alguien imagina una reunión entre guineanos ecuatoriales, paraguayos y españoles en que se exigieran intérpretes para que los asistentes pudiesen hablar en bubi, guaraní y vasco, por ejemplo, siendo que se reúnen para entenderse en algún asunto y da la casualidad de que todos hablan español? Pero el nacionalismo embota el sentido común del tal Miquel Joan y de todos los que piensan bajo los efectos de treinta años de nacionalismo obligatorio y LOGSE. Efectivamente, los dineros de unos valen más que los de otros. Unos reciben subvenciones públicas y sueldos (muchas veces a dedo) para defender majaderías como éstas, y otros pagamos impuestos para que esas subvenciones y sueldos puedan pagarse a nuestra costa y en nuestro perjuicio. Así están las cosas; y lo llaman progresismo, en vez de decadencia.
Y otro comentario, para Joan: alergia a la realidad es precisamente la actitud del vicepresidente Chaves y de sus invitados. Una situación como ésa jamás se podría dar en el mundo real, fuera del ámbito putrefacto de la política española; los ciudadanos tienen mucha más sensatez.
Alergia al separatismo, puede.
No tengo más que añadir a las palabras de Juan Luis Calbarro. Pero me temo que 'no hay peor sordo que el que no quiere oir'.
Benvolgut senyor,
Ja em perdonarà però l’únic que per aquí pareix un poc embotat és vostè i no crec que sigui per culpa de la LOGSE. És així perquè del comentari que ha criticat ha obviat la meva frase “la veritat és que la situació és un poc ridícula”. És evident que si destaca les meves paraules la seva argumentació comença a flaquejar.
Evidentment tots pagam impostos però els d’uns reten més que els altres. Un petit exemple: alguns hem hagut d’esperar trenta anys a tenir un televisió completament legal (TV3 era al•legal, per si no ho sabia) en la nostra llengua materna, mentre els altres han gaudit de dos canals en la seva. Com veu només parl de televisió pública. Per vostè serà una estupidesa i un perjudici destinar sets intèrprets per a una entrevista, que no neg que ho sigui, però per exemple per a mi és més estupid pagar a vint-i-dos individus, que el senyor Urbina només recorda quan guanyen, per córrer darrera un tros pell en nom de la pàtria. Però bé, és el que hi ha i una part de la població s’hi sent identificada. Què hi farem!Deu ser qüestió de prioritats. Una cosa sí és segura: és qüestió de símbols.
Tan simbòlic com què a vostè no l’espanti que un dels intèrprets ho sigui de “valencià”, que és com si n’hagués un d’”andalús” o en de “vallisoletà” o, fins i tot, d’”argentí”.
I ja que hi som li recordaré que si tots parlam una mateixa “llengua comuna” (hi podríem establir referència amb el “lloc comú”) és per qualque cosa: alguns l’hem hagut d’aprendre encara que la nostra mare no ens hi xerràs mai. No és una imposició això?
Miquel Joan
A mi me pareix absurd que a sa UE hi hagi d'haver traductors de català, basc i galleg. A tots els representants se'ls hi hauria d'exigir anglès i/o francès, que eren ses llengües originàries de la UE. Tot lo altre me pareix una despesa inútil.
Jimi.
i si a Espanya tenim una llengua comuna, que és es castellà, l'usam tots i ja està. Me pareix absurd tudar doblers amb això.
Jimi
naucil veliko
Publicar un comentario