SÓLO PARA ANÓNIMOS. CAT.

Mateu Cañellas

Sa festa mallorquina de s’Estendard

Des de fa més de 700 anys es mallorquins commemoram amb sa festa de s’Estendard sa reincorporació de Mallorca a sa civilització europea i cristiana. Cada 31 de desembre se celebra sa derrota sarraïna de 1229 i s’entrada del Rei En Jaume a sa ciutat de Palma. Aquest fet cabdal de sa nostra història suposa s’inici de sa nova etapa en la qual el Rei Conquistador i es successius monarques de sa dinastia privativa mallorquina col·loquen es fonaments de s’identitat política, social, econòmica i cultural de sa pàtria mallorquina.

Hem de tenir present que sa senyera que s’Ajuntament de Palma penja pes carrers de Ciutat representa s’insígnia del Rei d’Aragó i no sa bandera des Principat de Catalunya. I que amb aquesta data no se celebra ni s’incorporació de Mallorca an es món català, ni a sa nació catalana, ni tampoc a sa cultura catalana, ni com tampoc an ets inventats i imposats països catalans.

Sa conquista de Mallorca que se celebra ès una passa més de sa reconquista cristiana duita a terme pes monarques aragonesos. Aquest procés de recuperació territorial és recolzat des d’un principi des de Roma amb sa proclamació de sa primera creuada cristiana a territori europeu l’any 1064 pel Papa Alexandre II. D’aquesta manera sa recuperació de ses terres cristianes no ès una tasca just d’Aragó, sinó que a sa reconquista hi participen també gents procedents des diversos territoris hispànics, gascons i occitans. També sa conquista de Mallorca de 1229 se considera una creuada cristiana contra es sarraïns. Ès el Papa Gregori IX qui demana an es nobles occitans que ajudin en Jaume I a s’empresa de sa conquista, concedint-los ses mateixes indulgències des creuats de Terra Santa. Així ès com ses tropes comandades pel Rei Jaume I que entren a Medina Mayurika estan compostes, majoritàriament, per gent de tots es territoris de sa Corona (Aragó, Catalunya, Montpeller i Provença), i també per nobles occitans i gascons i per cavallers i aventurers dets altres regnes hispànics de Castella, Navarra i Portugal.

S’Estendard que aquest dia desfila pes carrers de Palma representa sa senyera dels Reis d’Aragó tal com mos ho recorda es cronista Ramon Muntaner: “tots anys lo jorn de Sant Silvestre e de Sancta Coloma, en que fo presa Mallorques per lo dit senyor rey, se fa professó en la Ciutat ab la senyera del dit senyor rey”. A partir d’aquests colors reials cada regne de sa Corona d’Aragó va creant ses seves pròpies insígnies. Així ho fan l’any 1312 es representants de Mallorca que obtenen del Rei Sanxo sa bandera des regne. Posteriorment es mateix Rei Jaume III de Mallorca també mallorquinitza es colors de sa Casa de Mallorca que fins an es seu regnat han estat es mateixos que ets aragonesos. Es greu enfrontament entre en Jaume i es seu cunyat Pere IV d’Aragó li fan diferenciar es dos blasons travessant es colors germans amb una franja blava. Aquests colors mallorquinitzats, que representen es regne l’any 1558 a Anvers en es funeral l’Emperador Carles, actualment són es colors des Govern de ses Illes Balears.

En resum, i en paraules des poeta pollencí Miquel Costa i Llobera, sa festa de s’Estendard significa «la fundació de la Pàtria mallorquina juntament amb la implantació de la Creu»”.

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX