HISTORIA Y LENGUA DE BALEARES SIN CENSURA
Mallorca fue, durante más de mil años, romana de intensa romanización. Los miles de romanos que se instalaron tras Cecilio Metelo, dada la demografía de aquellos tiempos, produjeron un impacto poblacional obvio.
Ello quiere decir que el latín fue, durante mil años, la lengua de esta tierra y que evolucionó hacia fórmulas pre-romances al igual que el resto del territorio de su entorno.
Los musulmanes de origen nunca fueron demográficamente superiores a la población autóctona. Estuvieron trescientos años frente a los mil años romanos y post-romanos.
Cataluña no protagonizó la Conquista de Mallorca entre otras razones porque Cataluña no existía como tal entonces.
El catalán, en tiempos de la Conquista, no se llamaba "catalán". Había de pasar más de un siglo para que – en Cataluña, jamás en Mallorca – se denominara "catalán" a lo que hablaban.
Las lenguas romances, en pleno siglo XIII, apenas están diferenciadas.
Y ello significa que los conquistadores de Mallorca se entienden entre sí a pesar de tener distintas procedencias, no sólo catalanas. Y aquí, en 700 años jamás llamamos "catalán" al mallorquín – ni los mallorquines, ni la Iglesia, ni nadie – sencillamente, porque no era "catalán" sino latín evolucionado hacia el mallorquín.
Por todo ello, los mallorquines debemos llamar a la lengua, mallorquín, los menorquines, menorquín, y los ibicencos, ibicenco. Sin complejos, legitimados por la Historia.
Tal como denuncia frecuentemente el periodista e historiador D. César Vidal, que se defina desde instancias oficiales baleares a la lengua vernácula de las Islas como "catalana", es un dislate histórico y una falsedad lingüística.
A continuación destacamos algunas citas de destacados historiadores y lingüistas para conocimiento de los lectores. Para que investiguen y apliquen el espíritu crítico en aquello que no les han dejado saber debido a la censura aplicada por el catalanismo "científico".
D. Lorenzo Villalonga (Historiador).
Historia del Reino de Mallorca, 1960, coordinada por Mascaró-Pasarius. Tomo IX, pág. 287
"Nosotros no intentamos proscribir de las aulas un idioma como el español, pero nosotros queremos el mallorquín, y estamos convencidos de que nuestra identidad no peligra frente el castellano ni el inglés, pero si frente al catalán."
D. Alvaro Santamaría (Historiador).
Historia de las Baleares, pág. 909:
"Expresiones como "Colonitzada i repoblada Mallorca pels catalans es va crear a l'illa un nou realme unit a Catalunya" o "Mallorca fou considerada com un apendix del Principat i les relacions amb Aragó s'estableixien a través de Catalunya", son apreciaciones historiográficas arbitrarias en absoluto documentadas".
pág. 971:
"Ramón Llull, nunca en sus numerosas obras emplea el término catalán referido a la lengua".
D. Antonio Roig (Historiador).
Historia y lengua de Mallorca. 1996. pág. 210:
"... Ramón Llull no hizo sino echar mano de su habla mallorquina de cada día, (Romans planer)".
El mallorquín tiene gramática y diccionarios propios, como mínimo desde 1835, del Dr. D. Juan José Amengual, mientras que la 1ª gramática catalana de Pompeu Fabra es de 1912 (77 años después).
XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas. Palma, 12 de abril 1980.
800 filólogos románicos de 33 países: 40 se pronunciaron a favor de la "Normalización del Catalán", 760 NO.
D. Manuel Criado del Val (Profesor filólogo):
"Si los mallorquines no quieren que se llame catalán a su lengua, están en su derecho".
D. Torcuato Luca de Tena (Real Academia de la Lengua), 1985
"Es un error pensar que Jaime I trajese el catalán a Valencia o Baleares... en Baleares ya se hablaba ese latín degenerado de distinto modo, pero parecido... la noción del Catalán como lengua madre de la Valenciana y de la Balear es falsa históricamente".
D. Robert Graves (Escritor y poeta). Barcelona 1979:
"Los mallorquines hablan una lengua tan antigua como el inglés, y más pura que el Catalán o el Provenzal, sus parientes más cercanos".
Para contestar a mis preguntas la opinión no es válida, hay que exponer y documentar. Pregunta a los catalanistas de aquí: Si Mallorca fue conquistada por catalanes ¿solo nos trajeron la lengua? ¿Porque entonces aquí no se bailan sardanas? ¿Acaso nos trajeron el folklore mallorquín que jamás ha existido en Cataluña? ¿Y los trajes clásicos de Cataluña y el "barret" donde están? ¿Y la construcción de casa de campo (masías)?,yo no veo ninguna. ¿Y la gastronomía totalmente diferente, como se explica? ¿Y las costumbres y tradiciones que no se asemejan en nada?
Baleares Liberal
12 comentarios:
Déu meu quins dois! No val la pena rebatir-lo. Tant incult és el que escriu això com el que li fa propaganda.
Debo felicitarle por la contundencia de sus argumentos.
Els arguments se’ls han de merèixer. És inútil argumentar si l’interlocutor no té la mínima sensibilitat mental per parlar de segons quins temes, però bé: avui m’ha agafat de bones i faré un esforç.. La primera cosa que direm serà sobre la fantàstica frase lapidària del redactor del text: “Para contestar a mis preguntas la opinión no es válida, hay que exponer y documentar. “. Si, “documentar”. Exactament com fa ell: es documenta en l’opinió d’altres, molts d’ells reconeguts per la seva poca imparcialitat històrica. No aporta cap referència a cap obra o text escrit i tampoc no ha consultat les fonts.
Una altra cosa: els dois que tanquen aquest esperpèntic escrit. “Pregunta a los catalanistas de aquí: Si Mallorca fue conquistada por catalanes ¿solo nos trajeron la lengua? ¿Porque entonces aquí no se bailan sardanas? ¿Acaso nos trajeron el folklore mallorquín que jamás ha existido en Cataluña? ¿Y los trajes clásicos de Cataluña y el "barret" donde están?”... ,bla, bla, bla. Aquets doiots es poden rebatre amb altres dois: a Andalusia ballen igual que a Lleó? Perquè, que es sàpiga, el castellà hi arribà gràcies a la reconquesta cristiana. On són els trajes de faralaes que, això si que ho sabem segur, els conqueridors exportaren a les Canàries i a Amèrica? Què no sap el que són les possessions de Mallorca o els llocs de Menorca? Els mascles d’Eivissa, quan ballen, que hi duen damunt del cap? Una compresa?
Més dois: a sa Pobla no deuen ser mallorquins perquè a la resta de l’illa no solem menjar espinagada. Quin som més mallorquins, els que deim “estiragassons”, els que deim “xítxeros” o els que deim “pessols”? O cap d’questes paraules és mallorquina? El “pa amb oli” i el “pa amb tomaca” no són el mateix i els catalans no celebren sant Esteve, com si fan els forasters. Au venga! A porgar fum!
I ara seriosament: és una sort que a la UIB, per fer-hi classes, sigui una sort no haver de fer un examen de cultura general perquè certs doctorets no hi haurien entrat.
Els doctorets, com els anomena vostè, al manco han fet una tesi. Han llegit molt més durant aquests anys del que alguns llegiran durant tota la seva vida. I al manco mereixen un respecte, perquè segur que, de cultura, en tenen una mica. Això sense saber a quins doctorets es refereix vostè...
El respecte acadèmic, científic, com qualsevol tipus de respecte, se l’han de guanyar. Si un doctor fa propaganda d’arguments ridículs contra la unitat de la llengua, sigui quina sigui, ja pot haver llegit tot el que vulgui i pot haver fet totes les tesis que vulgui, que no val el collo d’un penjat. És més: si es tan docte en altres branques del coneixement, la seva desconeixença o posicionament sobre un tema tan bàsic com és la unitat d’una llengua, en aquest cas una molt determinada, indica que actua de mala fe, amb segones intencions. Si amb uns arguments similars als exposats en aquest text volgués dubtar de la unitat de la llengua castellana, segurament, vostè mateixa el prendria per beneït. De fet, no en diu res de l’article. Per cert: la diferència entre un doctor i un llicenciat és que el llicenciat plagia un llibre, mentre que el doctor en plagia deu.
Idò si en plagia deu, al manco té pluralitat de fonts i de punts de vista. És molt fàcil menysprear la feina aliena sense tenir ni idea del que suposa fer un doctorat. Que dic jo que si té un reconeixement superior a una llicenciatura per alguna cosa serà. I no valdrà el colló d'un penjat, però sempre més que els qui no li igualen en mèrits.
No el prendria per beneït, en tot cas per beneit. Si tant estima la llengua, aprengui-la correctament.
I no faig referència al text perquè no tenc suficients coneixements imparcials d'història de la llengua com per estar-hi d'acord o no. Per això em limito a escoltar opinions per tal de fer-me amb la meva. Això sí, sense insultar, com fan altres.
Oh, Marietita... Tot allò que té per atacar-me és que fa falta una dièresi? Ooooh. Ploraré. Així i tot: moltes gràcies per la correcció (i mira que m’ensenyaren que abans de presentar un text s’ha de rellegir). Jo no diré res dels “suficients coneixements imparcials” (així com ho ha escrit vol dir que de parcials en té).
Vostè se’n va per les bardisses. Veig que l’ha ofesa això del doctor. Que s’està doctorant? He, he, he... Alguns aquesta feina ja la tenim feta i per això podem jutjar el que hem viscut i el que hem vist de tot el procés. Ja ho sé jo que un doctorat implica feina i esforç, i també, després, ha d’implicar prudència. La qual cosa no coneix l’autor d’aquest blog quan fa propaganda de segons quins textos. Si fes com vostè, per això que diu que no té segons quins coneixements, encara que per segons quines coses basta el sentit comú (un poc de seny), no faria el ridícul. El que no és pot permetre de cap manera és que tot un doctor ignori, ben segur que de manera ben conscient i premeditada (amb nocturnitat i traïdoria), una fet, el de unitat de la llengua catalana, que a aquestes alçades és indiscutible dins la comunitat científica. Fent-ho, demostra moltes coses de la seva ciència.
No m'estic doctorant. Encara. I no sé si ho faré. En tot cas, com a doctor, també diu molt de vostè la manca de respecte amb què tracta la gent. Perquè, que jo sàpiga, en cap moment li he donat les confiances que s'ha pres per dir-me "Marietita". No m'ofèn el doctor. M'ofèn la manca d'educació.
I sí, tenc coneixements parcials per la gent amb què estic en contacte a la meva feina. I no dubt de la unitat de la llengua, però això no implica, al meu parer, molts dels arguments catalanistes.
I vostè hauria de reconèixer que també els té, els coneixements parcials.
En primer lloc: no la deu ofendre gaire la manca d’educació perquè aquest blog està ple de “gilipollas”, “burros”, “borregos”, “tontos del culo”, etc.
En segon lloc: vostè es mereixeria el meu respecte si de tot allò que he escrit hagués criticat moltes altres coses, a part d’una dièresi. A això, a internet, se li diu “fer el troll”, és a dir, desviar la crítica del bessó de la qüestió, amb l’única finalitat d’atacar al contrari. Per què ho fa això? Perquè no li queda més remei.
Tercer lloc: com en moltes coses, no tots els arguments són vàlids, fins i tot els arguments d’alguns catalanistes. Efectivament, és així. Que defensi la unitat de la llengua no significa que sigui un naZionalista-terrorista, encara que a alguns els agradaria que ho fos. Tampoc significa que m’agradin tots els arguments catalanistes, com diu vostè. Però es que justament, aquí, ara mateix, parlam d’un únic argument molt determinat, amb el qual sembla ser que vostè pot estar d’acord. Idò, perquè fa voltes a la qüestió de si som educat o no? Quan el senyor Urbina escampa aquests disbarats (“¿Porque (sic) aquí no se bailan sardanas?”), per què no li respon? Per què calla, si no dubte de la unitat de la llengua? I quart: coneixements parcials en tenc molts: de pastisseria, de feines de la pagesia, de creació de pàgines web... i, fins i tot, d’un poc de física teòrica. I opinions parcials... també, com tothom.
No faig comptes perdre més el temps. Em molesta la manca d'educació, sí. Però els polítics, com a persones públiques que són, estan exposats a les crítiques. Fins i tot als insults. Perquè gestionen els doblers de tots, i governen per a tots (en teoria). Per tant, els ciutadants tenim dret a denunciar-ho. I el senyor Urbina ho fa amb insults. Una altra cosa és anar a l'atac personal, parlant d'incultura o manca de seny quan algú no pensa el que hom vol que pensi. O agafar-se confiances fora de lloc.
No es pensi, tenc més arguments que la dièresi: "Tant incult" enlloc de tan incult, "dubte" enlloc de dubta...però no val la pena. Simplement em sembla una incongruència de molts "defensors de les llengües". Que molts les estimen, però no les saben escriure. No ho faig per atacar, emb sembla manca de coherència. Jo no li he dit mai naZionalista, així que no sé per què treu això.
I faltaria més! Que jo no pogués criticar el que em surti dels nassos i deixar de criticar el que vulgui sense que per això se m'hagi de perdre el respecte! Però qui es creu vostè per dir-me el que he de criticar i el que no! Quins collons!
Parlant de coherència: li sembla incoherent fer algunes errades en la llengua que un estima però no li sembla que ho sigui fer defensa d'una determinada llengua amb una altra llengua com fan sempre Alemany i companyia? Ja sap: Delgado, Círculo Balear, el mateix Urbina... el grans defensors de les nostres modalitats, els quals des del moment que escriuen en un diari o en una pàgina web amb la intenció de crear un corrent d'opinió també són persones públiques.
I vostè pot criticar el que li surti dels nassos, faltaria més, però després no s'estranyi que algú pensi que "ara ja ve distreure i a veure per on poc pegar queixalada", perquè desviar el tema és també és una falta de respecte.
Publicar un comentario