Redacción Publicado el 22 Octubre, 2009 (MD)
El que fuera Primer Ministro de Australia, John Howard, ya es referencia para millones de ciudadanos que coinciden claramente con el contenido del discurso que reproducimos a continuación.
Las palabras de John Howard, pronunciadas en diciembre de 2007, definen perfectamente la idea de MinutoDigital sobre el tratamiento que se debe dar a la inmigración y el Islam:
“SON LOS INMIGRANTES, NO LOS AUSTRALIANOS, LOS QUE DEBEN ADAPTARSE.
“SON LOS INMIGRANTES, NO LOS AUSTRALIANOS, LOS QUE DEBEN ADAPTARSE.
O lo toman o lo dejan. Estoy harto de que esta nación tenga que preocuparse si estamos ofendiendo a otras culturas o a otros individuos. Desde los ataques terroristas en Bali, estamos experimentando un incremento del patriotismo en la mayoria de los Australianos.”
“Nuestra cultura se ha ido desarrollando durante dos siglos de luchas, tribulaciones y victorias por parte de millones de hombres y mujeres que buscaban libertad”
“Hablamos principalmente INGLÉS, no Español, Libanés, Árabe, Chino, Japonés, Ruso o cualquier otro idioma. De modo que si Usted quiere formar parte de nuestra sociedad, aprenda nuestro idioma.”
“La mayoría de los Australianos creen en Dios. Esto no es una posición Cristiana, política o de la extrema derecha. Esto es un hecho, porque hombres y mujeres cristianos, de principios cristianos, fundaron esta nación. Esto es históricamente comprobable. Y es ciertamente apropiado que esto aparezca en las paredes de nuestras escuelas. Si Dios le ofende a Usted, sugiero que considere vivir en otra parte del mundo, porque Dios es parte de nuestra cultura.”
“Aceptamos sus creencias y sin preguntar por qué. Todo lo que pedimos es que Usted acepte las nuestras, y viva en armonía y disfrute en paz con nosotros.”
“Éste es NUESTRO PAÍS, NUESTRA PATRIA y ESTAS SON NUESTRAS COSTUMBRES Y ESTILO DE VIDA y PERMITIREMOS QUE DISFRUTEN DE LO NUESTRO pero cuando dejen de quejarse, de lloriquear y de protestar contra nuestra Bandera, Nuestra lengua, nuestro compromiso nacionalista, Nuestras Creencias Cristianas o Nuestro modo de Vida, le animamos a que aproveche otra de nuestras grandes libertades Australianas, “EL DERECHO DE IRSE.”
“Si Usted no está contento aquí, entonces VÁYASE. Nosotros no le obligamos a venir aquí. Usted pidió emigrar aquí. Así que ya es hora de que acepten el país que les acogió.
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
IDIOTAS, COBARDES Y SUICIDAS.
Esta es la diferencia entrer los progres gilipollas acomplejados (lo que incluye a una parte de los políticos y votantes populares) y las personas que no se sienten culpables por ser lo que son. Saben que renunciar a los valores básicos propios supone renunciar a ellos mismos. Supone desaparecer. Pero la enfermedad progre es contagiosa. Ahora, en Cataluña, quieren sustituir la Navidad por las 'Vacaciones de invierno'. Y así.
Cuando tengan problemas, que no pidan ayuda. No la merecen. ¿Acaso creen en la Alianza de Civilizaciones? ¿Saben que está respaldada, entre otros, por Irán? ¿Saben que en Irán ahorcan a los homosexuales? ¿Saben que en Irán, las mujeres no tienen la libertad y la igualdad que se reconoce en Occidente? ¿Saben que ellos pueden contruir mezquitas aquí pero nosotros no podemos contruir templos católicos alli?
¿De qué hablan? Lean, al menos, los libros de Oriana Fallaci. ¡Qué tontos son!
Sebastián Urbina.
18 comentarios:
M'agrada veure que a vegades estam d'acord però miri que fa anys que ho intentam aplicar als forasters i no hi ha manera!
No entiende nada.
No. Aquest és el problema: que ho entenc tot. Tant que no no faig diferències entre uns i altres.
Vostè té raó quan destaca tot aquest merder del "bonisme" esquerrà i les seves xorrades però se n'oblida d'apicar-lo a altres subjectes que tampoc s'han adaptat a la cultura, a la llengua, a les costums, etc... dels que els han rebut, ecara que fos dins el seu propi país.
Hay que ser muy pueblerino para confundir lo que defiende el artículo con lo que hace el catalanismo rampante. Además, somos un buen número los mallorquines de pura cepa los que preferimos una educación en castellano, sin que por ello se deje de aprender el mallorquín, no es sólo la gente de fuera. Lo digo porque supongo que el amigo anónimo se debe referir a eso cuando habla de costumbres, lengua y cultura y no al "ball de bot" o a "fer matances", claro.
A Austràlia, en anglès i a Mallorca, en català.
I, sense cap dubte, Nadal i Pasqua.
Nika,
S'ha de ser tant pueblerino com vostè vulgui però el fons els exactament el mateix: unes persones que arriben a un altre lloc i pretenen imposar el seu modus vivendi. Ja hi pot fer totes les voltes que vulgui que és així. Així com ho exposa n'Urbina la legitimació només es possible en parlar d'estats no de diferents cultures dins el mateix estat. Faltaria més!
I pel que fa a això de mallorquins de "pura cepa", per començar hauríem de saber si realment ho són i qui són i després veure si són molt o pocs amb això del castellà. Jo no don carnets de "pura cepa". Vostè sí?
pandilla de baseguos......de un lado y del otro.
Señor Anónimo, no se me proyecte. Yo no reparto carnets de nada. Aquí, el que quiere obviar los derechos de los castellanoparlantes -o catalanoparlantes que se sienten españoles además de serlo- reconocidos en nuestra Constitución, es usted.
Y a Joan le señalo que si 'a Mallorca, en català' en Australia en tiwi, djingli, mabuiag, etc ¡Entonces sí que serían una primera potencia mundial porque estarían cohesionados que te cagas (con perdón)!
saludos
Senyor Anónimo, em podria explicar quines imposicions de modus vivendi ha sofert vostè? Qui ha vengut des de fora a imposar-li res?
Ja som dos els mallorquins de "pura cepa" (encara que no m'agradi gens l'expressió) que volem que els escolars estudiïn també en castellà (encara que sigui considerada una llengua feixista -perdonin que no m'aguanti les rialles- que només parlen uns 450 milions de nazis arreu del món).
Y parió la abuela! Quins drets dels castellanoparlants? A tenir més de 21 canals en castellà? A què la Guàrdia Civil no els miri en mala cara? A poder anar a qualsevol banda de les illes i saber que t’entendran i t’atendran? Ara es posarà a plorar perquè algun nins hagin de fer classes en català quan aquest serà l’únic contacte que tendran amb aquesta llengua tota la seva punyetera existència (li record que la llei també diu que després de l’escolarització obligatòria s’ha de dominar les dues llengües i en el cas del català això no és així, ni d’aprop). I llavors encara parla de la Constitució! Doncs ja la pot llegir bé, una Constitució que proclama que per a uns tot són drets i altres tenim drets i deures! Ho diu la Constitució que els castellanoparlants han d’aprendre la meva llengua materna? Eh? Ho diu? Perquè que jo hagi d’aprendre la llengua materna d’uns altres ho diu ben clarament! Així que no em parli de drets!
Els mallorquins de “pura cepa” ja l’han feta la seva feina: saben català i, a sobre, castellà. Què ho poden dir els altres mallorquins? Si hi ha gent que fa quaranta anys que viu aquí i encara té la barra de dir que no entén el que xerram. És collonut. Vol dir som uns els que ens hem adaptat i llavors, a sobre, els altres demanen drets i respecte.
I el mateix li dic a vostè, Maria. Vagi a segons quines administracions de les illes meam si li imposen o no parlar en castellà perquè els que l’han d’atendre l’ignoren. I en opinar li agrairia que es centràs en paraules dites no en imaginacions i curolles. En cap moment he dit que no s’hagi d’ensenyar el castellà. Com més coneixement de llengües més capacitat de comunicació. I més capacitat de comunicació i d’adaptació a altres llengües tindrà un bilingüe que un monolingüe. És així de simple. Per exemple un catalanoparlant tendrà més facilitat de pronunciar adequadament l’anglès que un castellanoparlant pel simple fet que comparteixen més fonemes com la vocal neutre com “televisió” i “television”.
Però posats a triar, per anar pel món, val més saber anglès. O no?
Drets de castellanoparlants?El dret d'un castellanoparlant a educar els seus fills en castellà, si així ho decideix. A vostè ningú no l'obligarà a escolaritzar els seus fills en castellà, en canvi molts pares voldrien una educació en castellà o bilingüe al 50% i no poden tenir-la si no és a un col·legi privat. I és clar que és millor saber anglès. És que també vull que els escolars sàpiguen anglès. Però li recordo que quan el govern Matas va proposar l'ensenyament trilingüe fatxa és d'allò més bonic que li digueren...
L'únic contacte amb el català a l'escola???D'això jo en dic victimisme. S'ha parat a mirar les senyalitzacions viàries de Mallorca? En el cas dels mitjans de comunicació rebem els mitjans estatals en castellà, com és natural. Però li puc assegurar que és ben difícil per un periodista que no sap locutar en català trobar feina a les Illes a la ràdio o a la televisió. En tot cas, ningú no l'obliga a veure la televisió en castellà, té canals en català, també.
Quant al domini de llengües, és aterrador el desconeixement que els escolars tenen tant del català com del castellà, però al manco en català hi fan totes les assignatures.
Paralues dites:"I pel que fa a això de mallorquins de "pura cepa", per començar hauríem de saber si realment ho són i qui són i després veure si són molt o pocs amb això del castellà". "Unes persones que arriben a un altre lloc i pretenen imposar el seu modus vivendi". Opinava sobre les seves afirmacions, no d'elucubracions ni curolles.
I respecte de l'Administració pública, resulta que els funcionaris tenen l'obligació d'obtenir un certificat de llengua catalana (no de castellana), si no, miri la feina que fa l'EBAP. Així que no ho dirà la Constitució, però ho diuen les lleis (d'educació i de l'administració). No oblidi tampoc que la llengua materna de molts mallorquins és el castellà. Qui és que s'ha adaptat? Quin temps fa que a Mallorca es parla castellà? Tal vegada hauríem de mirar la Història.
Vagi vostè a segons quines Administracions Púibliques i demani un imprès en castellà. O demani les proves d'accés a la UIB en castellà, a veure que li contesten.
Bon dia
Ja trobava jo que s’havien torbat a plorar amb el tema de poder triar l’escolarització dels fills. De fet ja en parl al meu comentari anterior. Aquí el que importa és que un cop acabada l’escolarització els infnats dominin, com a mínim, les dues llengües ofiacials i la única manera de fer-ho és que el català tengui més presència que el castellà. I punt. I ja hi pot donar totes les voltes que vulgui, i parlar dels drets del pares, i d’injustícies...
Si només hem pot parlar de senyalitzacions anam ben arreglats. Això és tot? Un infant s’aixeca i pot posar la televisió: tres o quatre canals en català contra més de vint en castellà. Berena: totes les etiquetes dels productes amb que sa mare li ha preparat el desdijú són, com a mínim, en castellà. Va de casa a l’escola. “Peluqueria tal”, “Reparaciones cual”, “Automóbiles X”... Arriba a l’escola. Fa la classe de català. Va al pati i juga amb el seu amic sudamericà que ha arribat fa dos dies, amb dos marroquins i amb els quatre al•lots d’origen castellanoparlant de la barriada. Ho fa en castellà. Va a classe de castellà i a matemàtiques. Si bé és vera que en aquell col•legi l’ensenyament és tot en català, el mestre de ciències ho fa en castellà. Ningú li ha dit que no ho pogués fer. Surt d’escola. Dinar i migdiada. Fa els deures i juga als videojocs en castellà o en alguns casos en anglès. Avorrit de tanta matança decideix llegir cómics: li agraden els de superherois. La seva mare li ha dit que més tard anirien al cinema. Hi ha una pel•lícula en català però la fan al Porto Pi i no és aquesta de la que parlen els seus companys.
A vostè allò que l’amoïna es que posi “Castell de Bellver” en lloc de “Castillo de Bellver”, o “aeroport” en lloc de “aeropuerto”, o “Mercat de l’Olivar” en lloc de “Mercado...” o “diri a l’esquerra” en lloc de “gire a la izquierda”. Són taaaaaaaaaaan diferents i taaaaaaaaaaaan incomprensibles!
I això de rebre les emissions estatals en castellà “com és natural” demostra de quin es peu es calça. Com que “és natural”? Que no pagam els nostres impostos els cataloparlants? Que no som part de l’estat? Idò no és gens natural que la meitat de la programació de qualsevol mitjà públic no estigui amb la nostra llengua. No bramen uns que IB3 ha d’esser bilingüe? Idò perquè no ho són els canals de Televisió Espanyola? I la cosa és més greu si pensam que TVE fa trenta anys que existeix en democràcia. Quans en fa que IB3 és bàsicament en català?
És evident que si vull veure un canal en català el triaré així, però el ventall d’opcions és molt més reduït .
Vol dir que per fer feina a la Cope, a Onda Cero, Radio Balear, Última Hora Ràdio... s’ha de tenir una bona locució en català?
Si els funcionaris han de demostrar coneixement de català és perquè no se’ls suposa. Perquè han de demostrar una cosa que estan obligats a conèixer per la Constitució? I hi haurà lleis d’educació i d’administració que obliguin conèixer el català però la llei màxima de l’estat només obliga a saber castellà i ja pot posar totes les excuses que vulgui que molts cambrers i dependentes no tenen cap obligació d entendre’m
I pel que fa a la història crec que és vostè que no ho te gaire clar. Fa temps que el castellà te presència a les illes. Sí, però qui l’utilitzava? El coneixia el 5% de la població catalanoparlant de classe alta que l’utilitzava per comerciar i fer negocis, pels quatre funcionaris que començaren a fer feina per a l’estat central i per algun escriptor que volia donar més volada a la seva obra.
A les Illes el castellà no arribà fins que es començà a ensenyar a les escoles a principis del segle passat quan el 75% de la població era analfabeta i fins que als anys 60 arribaren molts d’immigrants per a fer feina en el nou sector turístic. Dir que el castellà fa segles que és llengua de la població balear és tan doi com dir que Espanya és bilingüe perquè un 10% de la població sap anglès.
I li repetesc: hi ha gent que fa quaranta anys que és aquí i, de català, ni papa.
Per cada administració pública que no té documents en castellà n’hi ha deu que no el tenen en català. I a la UIB si vol fer les provés en castellà les hi pot fer sempre que ho demani i els responsables dels exàmens hagin estat previsors i en tenguin còpies.
Para Nika y María. Recomiendo la lectura de 'El paraiso políglota' y 'Gente de Cervantes', ambos de Juan Ramón Lodares.
Si creyera que los van a leer lo recomendaría a más gente. Pero lo dudo. estos libros no les dan la razón a los nacionalistas que discuten con Nika y María.
Aquí els únics que ploren són vostès. Que si els etiquetatges, que si els nouvinguts, que si les teles...No EM parli de plorar (em sense H), perquè en això, els nacionalistes tenen un doctorat (com a mínim)
Molt bé. Entrarem al "bucle melancólico". Quin temps fa que es parla català a les Illes? Perquè, que jo sàpiga, quan Jaume I el Conqueridor va venir amb la nova llengua no la parlava ningú, la població era àrab? I quin temps feia que es parlava àrab? Perquè quan varen venir no la parlava ningú, la població era visigòtica. Encara que es xerrava llatí. Però quan vingueren els romans....I així ad infinitum. Gràcies a Déu que poguérem aprendre castellà, i d'altres idiomes a l'escola per permetre el desenvolupament turístic. I gràcies a Déu que avui dia podem també aprendre català a l'escola.
Li puc posar molts més exemples que les senyalitzacions. En tot cas, el cartell devia dir "automóviles X".
Si encara em dirà que el més natural es que les cadenes estatals emetin en català o basc. Clar, Tele 5 tendria molta més audiència...I respecte a TVE tota la programació territorial es fa en català. El ventall és més reduït perquè el nombre de parlants és inferior, encara que no els agradi: és la llei de l'oferta i la demanda. Les úniques ràdios on agafen gent sense català són Onda Cero i la COPE.
Si es llegís l'Estatut d'Autonomia (Llei Orgànica amb rang just inferior a la Constitució)veuria que el català és llengua cooficial. Si no ho diu la Constitució, supòs que deu ser perquè abarca més territoris que on es parla català (aquí també ploren sense motiu).
Que consti que no defenso la gent que fa 40 anys que és aquí i encara no parla (bajanotes n'hi ha pertot), però també vull que es respecti la meva llibertat de triar fer les coses en castellà, si així ho vull. Li ho demani a aquest al·lot, si va poder tenir exàmens en castellà: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/26/baleares/1243372574.html
Gracias, son Sebastián. Me los apunto
Zakaj pa ne:)
Publicar un comentario