martes, 12 de enero de 2010

SIGUE HABIENDO DIGNIDAD.....













CREADA POR JÓVENES Y ESTUDIANTES

Nace la primera asociación que defenderá "a nivel nacional" la libertad lingüística

Este martes ha nacido en Madrid una plataforma que luchará por la libertad lingüística. Creada por estudiantes, es "la primera que a nivel nacional" defenderá que no se vulneren los derechos. Su objetivo es concienciar que esta es una "batalla" que afecta a todos y no sólo a una comunidad. (LD)

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

A pesar de la caradura y la inmoralidad de los dos grandes partidos, negando o colaborando con las discriminaciones y abusos de los nacionalismos identitarios, aparecen organizaciones que no han perdido la dignidad ya perdida de los políticos. ¡Cómo apestan! Lo malo para ellos es que, de cada vez, hay más gente que percibe sus aromas. ¡Cuidado malandrines!
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX




"Vamos a recorrer España ganando adeptos para la libertad lingüística"

Belén Piedrafita
martes, 12 de enero de 2010, 14:50

Madrid.- Estamos dando un paso histórico”, ha afirmado Pablo Yáñez, presidente de la Asociación Nacional por la Libertad Lingüística, junto al secretario de la organización, José Vicente Fernández Abril.

Ha añadido que desean mostrar su reconocimiento al resto de asociaciones y entidades de defensa de la libertad lingüística, las cuales “durante estos años han llevado a cabo una labor ejemplo de dignidad”.

Yáñez ha realizado un ejercicio de autocrítica al explicar que “hasta ahora habíamos dejado en manos de unos pocos la defensa de las libertades de todos los ciudadanos”. “Cuando asumimos que un problema es nacional pero encomendamos su solución únicamente a determinados sectores de regiones concretas de España, estamos dando una respuesta cobarde”, ha reconocido el presidente de ANLL. “Por ello queremos ofrecer nuestra disculpa a todas esas asociaciones y entidades que hasta ahora se han sentido solas y comprometernos con ellas a que nunca se volverán a sentir así”.

Pablo Yáñez ha recalcado que su fórmula es “trabajo, trabajo y trabajo”. “En octubre empezamos a mantener reuniones informales pero fue durante el mes de diciembre cuando concretamos el proyecto. A día de hoy tenemos 50 socios de 22 provincias diferentes”, explicó.

“Vamos a recorrer España ganando adeptos para la libertad lingüística”, continuó Pablo Yáñez. “Si conseguimos concienciar al enfermero de Burgos o de Valladolid de que si en Baleares se exige catalán, el mercado se cierra, habremos dado un paso. Y si conseguimos que el padre de Granada se de cuenta de que deberá tachar de su mapa laboral no sólo Cataluña, sino también Aragón, Valencia y Baleares, habremos dado otro paso”, añadió el presidente de ANLL

“Todavía hay mucho por hacer porque a día de hoy el 80 por ciento de la población no está verdaderamente concienciada de que se están llevando a cabo ataques esenciales contra las libertades de todo el país, denunció Pablo Yáñez. Los representantes de la ANLL explicaron que “quien piense que la Asociación Nacional por la Libertad Lingüística va a defender el castellano está muy equivocado”.

“Nosotros vamos a realizar una defensa de la libertad lingüística, manifestó Pablo, quien añadió que no son partidarios de modelos trilingües, bilingües y “mucho menos” monolingües. “Lo que queremos es que los ciudadanos tengan libertad para decidir en qué idioma desean educar a sus hijos y vivir su vida”.

Los representantes de la ANLL han mostrado su agradecimiento por el apoyo recibido de parte de "la Mesa por la Libertad Lingüística de Galicia (MLL), de la Plataforma contra el requisito del catalán en la sanidad balear, de FACUA, de Impulso Ciudadano, de la representación salmantina de UPS y de Galicia Bilingüe, así como por la presencia en la rueda de prensa del delegado en Madrid de Círculo Balear y de Juan Manuel Villegas, miembro de Ciudadanos".



13 comentarios:

Anónimo dijo...

Au, idò... que comencin demanant la reforma de la Contitució! Mesquinets...

Joan dijo...

Podré parlar en català a Madrid?

María dijo...

És que no és necessària una reforma de la Constitució, l'únic que és necessari es que es compleixi.
I sempre s'ha pogut parlar català a Madrid, una altra cosa és que l'entenguin...

Anónimo dijo...

No és necessària una reforma de la Constitució? A quin món viu, Maria? Això del "deber de conocer" no és una imposició? Repetesc: mesquinets...

María dijo...

I que coneix alguna democràcia sense imposicions? A quin món visc jo? Al real. El que cal demanar-se és a quin món viu vostè...perquè si viu als de yupi és possible que cregui que un ciutadà té tots els drets que reclami i cap obligació. Però a la vida real això no passa...

Sebastián Urbina dijo...

Es apabullante la sensatez y la inteligencia de María. ¿Se les pegará algo?

Anónimo dijo...

Ha, ha, ha... bona aquesta de na Maria. “I que coneix alguna democràcia sense imposicions??”. Això ho he d’emmarcar. Idò, no; no en conec cap. El que conec es molta gent d’“la apababullante sensatez y la inteligencia” que considera no pot haver-hi democràcia sense imposicions però que llavors ploren perquè als territoris on fa més de 700 anys que es parla català s’”imposa” aquesta maleïda llengua sobre la població; perquè ploren i diuen que el 95% del centres escolars fan les classes exclusivament en català i, encara ara, no han aportat cap dada que ho demostri; ploren perquè els funcionaris públics han de saber les dues llengües oficials, una de les quals té el doble d’historicitat que l’altre i, a sobre, és exclusiva del territori...
Resulta que el que imposen alguns és totalment vàlid i acceptable però el que volen imposar els altres, de les mateixes característiques i virtuts, és nazi, de “gilipollas”, de fills de mala mare, etc. “Cosas veredes, amigo Sáncho”.
PD: m’agradaven “Los mundos de Yupi” però definitivament som més d’Espinete i de Don Pimpón (fins i tot d’en Petete). D’alternatives en la nostra llengua, la qual volem imposar a tothom, n’havia poques; sort de les desconnexions de La2 de Catalunya.

María dijo...

I da-li! Amb les llengües exclusives dels territoris. Que jo sàpiga, la Serra de Tramuntana no parla. Les llengües són dels parlants. I la població balear és bilingüe. No ploram perquè els funcionaris hagin de conèixer el català, ploram perquè es valora més un certificat d'una llengua (curiosament només se n'exigeix d'una) que els coneixements professionals de l'àrea. Ploram perquè no hi ha llibertat per triar la llengua d'escolarització, quan és un dret reconegut. Fins on jo sé, els qui trien el català poden fer-ho. Així que no demanam res que neguem als altres. I no em parli de desagraviaments històrics i de què la culpa la té Franco, perquè tot això ja ha caducat. per cert, del doble d'historicitat tampoc en dóna cap prova, vostè...
Quant les alternatives en la seva llengua, és el que té parlar una llengua minoritària. No és millor ni pitjor, però si al conjunt del territori de recepció una TV la majoria no l'entén, és normal que la programació es faci en la llengua comuna. No és una imposició. És sentit comú i la llei de l'oferta i la demanda. Quan la gent s'hi juga els seus doblers és normal que miri de treure'n benefici.

Anónimo dijo...

És increïble. Hi ha gent que només anomenar “territori” pareix que tornen beneits. Això que les llengües són de les persones i no dels territoris queda molt “guapo” i poètic, però, miri per on, les persones, les comunitats, s'assenten en determinats territoris i aquests assimilen característiques de les persones que hi romanen. Ja està bé que els territoris no tenguin drets, però supòs que d'aquí alguns anys, quant els nombrosos col·lectius del Magrib o de la Xina, instal·lats a Espanya, comencin amb la mateixa cançoneta, ja en començaran a tenir. Com era allò? Ah, sí! “En España, Español”.
No, la població balear no és bilingüe. Hi ha habitants que són bilingües, la majoria catalanoparlants de llengua primera i una altra part que tenen el castellà com a llengua primera, i després n'hi ha un bon grapat de monolingües que només saben parlar castellà (alguns, fins i tot, viuen aquí des de fa més de 20 anys). De monolingües catalans no n'existeixen, llevat de qualque monja de clausura. Així que la “població balear” no és bilingüe.
Per un funcionari, que ha de fer feina de cara al públic, la llengua és un “coneixement professional de l'àrea”. Si només s'exigeix una llengua és perquè l'altra ja està garantida. Li record que les persones d'origen estranger han de passar una prova de castellà per entrar a la funció pública. Perquè es fa això en aquests casos? Perquè el castellà no està garantit. Ergo... supòs que no fa falta que segueixi, no?

Anónimo dijo...

Vol dir que els que volen que els seus fills estudien en català ho poden triar? Ja em dirà a quins centres escolars, que hi vaig tot d'una! Jo pensava que era el centre que marcava en quina llengua es feia l'ensenyament. A mi, fins ara, ningú m'ha demanat que esculli res de res. Però bé, si volen les classes en castellà, tenen moltíssimes opcions on escollir: tenen dotze comunitats autònomes a disposició seva. Els que volen l'ensenyament en català només en tenen tres.
Vol proves d'historicitat? Ni en donaré dues. La primera és la de la toponímia. Els topònims de les Illes són, en una majoria aclaparadora, en català. També són importants els d'origen àrab: Algaida, Binissalem, Alcúdia, Binicomprat... Quants n'hi ha en castellà? I d'aquests, quants n'hi ha que no hagin aparegut després del boom turístic? La llengua modela el territori i la llengua que més temps fa que està assentada de manera continuada en un territori és la que el modela més.
Una altra prova: el nom de la llengua. Ara per ara quan qualcú diu “xerra mallorquí” o “habla mallorquín”, fa referència a una cosa molt concreta: la varietat del català que es parla a Mallorca. Si en castellà diuen “habla mallorquín” aquest nom no és equivalent a “andaluz”, “murciano” o “canari”, és a dir, no fa referència a un dialecte del castellà, sinó a un dialecte d'una altra llengua. Potser d'aquí un temps quan diguin “habla mallorquín” faran referència a les característiques dels castellanoparlants de Mallorca? Potser, però ara no. Que demostra això? Que la llengua més històricament lligada al territori mallorquí és el català no el castellà. Això són fets raonats. Encara esper això del 95%.
De llengua minoritària res de res, si de cas minoritzada. Potser que la població actual de les Illes sigui 50% catalanoparlant, 50% castellanoparlant, però això és ara. Fins ara, la llengua “minoritària” a les Illes era el castellà i, en cap cas, mai ha estat minoritzada. Al conjunt del territori estatal la majoria de la població no entendrà ni català, ni basc, ni gallec però als territoris on es parla aquesta llengua, durants bastants d'anys després del 78, la majoria de la població no era de llengua primera castellana. Sap que hi ha una cosa que són les desconnexions televisives? Sap que des de 1978 hi havia la possibilitat de fer, en els territoris amb dues llengües oficials, el 50% de la programació en cada una de les llengües? Que hi té a veure que a Madrid, a Andalusia o a Ciudad Rodrigo no entenguin les altres llengües? Això no els ha d'afectar per res. Els que no tenim el castellà com a llengua primera també pagam impostos a l'Estat. O és que els doblers d'uns valem més que els dels altres? Si hi hagués hagut sentit comú i s'hagués tengut en compte la demanda, TVE hauria de transmetre el 50% de la programació en cada una de les llengües oficials o més, en el cas de les històriques del territori, si tenim en compte, que en els territoris amb població de dues llengües, els castellanoparlants eren minoria.
Per cert: la primera que en vuit comentaris a anomenant el Caudillo ha estat vostè. No sé si se n'adona.

María dijo...

Jajajajajajaja. Sé totes aquestes coses. I sé que totes les TV públiques a les Illes fan la seva programació ÍNTEGRAMENT en català. I jo també pago impostos en aquestes Illes.
Si vostè no tria el català a l'escola, és perquè, com als funcionaris que vostè diu, ja es presuposa. Curiosament, tots els centres públics també han "triat" el català com a llengua vehicular. Provi de demanar classes en castellà, mem què passa. I jo ho he dit res del 95%, en tot cas, qui ho diu, o ho nega, que ho demostri. Que demostri que hi ha col·legis a Balears on es pugui demanar el castellà com a llengua vehicular. Em temo que és impossible: no existeixen.
I les fal·làcies per falsa analogia ja canten massa. Si un xinès o un magribí vénen, és clar que, per entendre'ns hauran d'aprendre espanyol. Però jo som al meu país, al meu territori (no, no em fa res xerrar de Mallorca, l'estimo bastant), i he de poder triar entre les dues llengües oficials. Només reclamo un dret constitucional. Al meu país. No es confongui.

Anónimo dijo...

Sí les televisions de les Illes són integrament en català (això és directament mentida perquè els anuncis també formen part de la programació i, fins i tot a TV3 )hi anuncis en castellà, deu ser per que la resta de les television públiques són INTEGRAMENT, llevat de mitja hora a La 1, en castellà. Hem de posar a comparar unes TV que fa 3 anys que emeten integrament en català (durant la darrera legislatura del PP, no era així) contra unes que fa més de 30 anys que emeten en castellà? A més a més, quans de parlants de les altres llengües d’Espanya a sentit a la 1 o la 2? Quants en sent en castellà a IB3? Venga, no em faci riure.
Això del 95% no li he demanat a vostè. Només he dit que encara esper resposta, dades. No se les he exigides a vostè. La diferència entre els uns i els altres és que uns, quan afirmam una cosa, podem donar proves (com he fet jo amb la historicitat). Una altres parlen i no diuen d’on treuen la informació.
Les fal•làcies per analogia només canten massa si no interessa que convèncin (com a vostè), perquè el cap i a la fi la analogia és la que és. Les llengües només són de les persones quant els interessa. El que no poden fer és quan els convé parlar d’oficialitats i quan no els convé, dir que els territoris no tenen llengua.
Que jo sàpiga, la Constitució no diu res del dret dels pares a escollir la llengua de l’educació dels seus fills. Només parla d’educació de qualitat i, ara per ara, la única educació que garanteix un coneixement més o menys equilibrat de les dues llengües oficials és, per desgràcia, la que es fa en català. Si comparam el català amb l’anglès, han bastat les tres hores setmanals de la llengua de Shakespeare perquè la gent la sabés? Si no hi ha presència d’anglès en els mitjans de comunicació, en els cinemes, en les ràdios, etc., difícilment la gent estarà familiaritzada amb l’anglès. El mateix passa amb el català. Pel•lícules en català? Videojocs en català? Restaurants on el català sigui present? Retolació comercial en català? Qui te la força fora de les hores escolars? EL CASTELLÀ. Què va davant, el dret a triar la llengua de l’educació o conèixer, per igual, les dues llengües oficials?
De la resta de temes: imposició, historicitat... no en diu res. No li interessa o no hi ha arguments?

María dijo...

L'analogia no és la que és. Hi ha un argument per analogia, però quan es vol fer comparant dues realitats que no són comparables (jo, que som al meu país i que vull triar una de les meves dues llengües i un immigrant que va a un altre lloc i, per comunicar-se necessita una altra llengua) es converteix en una fal·làcia, que és el que ha fet vostè. No es tracta de que vulgui que em convenci o no, és que l'argument no és correcte.
La Constitució, en el seu article 3.1. diu que els espanyols tenen dret a usar el castellà. Vol proves?
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/04/20/espana/1240197490.html
Para muestra, un botón. Ni es respecta la Constitució i aquí sí que hi ha imposició lingüística (i no del castellà, precisament). Que jo sàpiga, si un nin fa l'examen en català no hi ha problema. A diferència del que fan alguns, no demanam res que no deixem fer als altres. Només es demana llibertat per triar la llengua, res més (ningú ha demostrat que això suposi no conèixer l'altra llengua oficial, una altra fal·làcia).
Li repetiria l'argument de la llengua majoritària de la gent que viu als lloc on es rep la TV, però em fa peresa i, si el vol entendre, el pot llegir un poc més a dalt.
El català es una llengua minoritària, li agradi o no. Independentment de que en alguns moments de la història hagi estat minoritzada (ara mateix no vendria a estar-hi...)
Quant a la historicitat, ens podem remontar també a l'època anterior a la conquesta de Jaume I i utilitzar el mateix argument. Fins i tot, podem anar als romans a maleir-los per haver-nos imposat el llatí. Però em sembla bastant absurd...